Vados. (Manual de buenas prácticas de accesibilidad)

Uncategorized

Resumen de Actuaciones de AMICU en los años 2007 – 2017

Esto es solo un resumen de las muchas actuaciones de AMICU en los 10 años que tiene de vida.

Habría que añadir las decenas y decenas de reuniones. Las ayudas alimentarias a personas en riesgo de exclusión, todavía vigente. Acompañamientos a médicos y especialistas. Los Talleres de Informática Básica, de Francés, de Inglés, Taller de Memoria etc, etc.

Uncategorized

Placa Conmemorativa del Ajuntament de Cubelles a AMICU

Toda una sorpresa que ninguno esperábamos.

Por fín, después de 10 años, un gobierno agradece la labor d AMICU, con la ciudadanía de Cubelles.

En nombre de AMICU, muchas gracias y seguiremos trabajando para que todas las personas tengan los mismos derechos.

Uncategorized

Vermut de celebración del 10º Aniversario de AMICU

A las 12’30 horas, terminamos la Asamblea del 10º Aniversario de AMICU.

Un acto con muchos socios que transcurrió con emoción y tranquilidad.

Uno a uno se explicaron todos los puntos del Orden del Día.

En Ruegos y Preguntas, fueron muchos, los socios que preguntaron sus dudas

Solo quedó el resumen de actuaciones de los 10 años de trabajo de AMICU. y es que eran más de 15 folios y los socios ya estaban cansados.

Quedamos en que se publicarán proximamente.

Del Centre Social, pasamos al Mesón “El Buen Jamón”, donde teníamos preparado un vermut de celebración para socios e invitados.

Se invitó a todos los miembros del gobierno de Cubelles, varios de ellos se excusaron y otros, no vinieron.

Por parte del gobierno de Cubelles, la Illma. Alcaldesa, Sra, Rosa Fonoll, la Regidora de Benestar Social, Noemi Cuadra, el Regidor de Comunicación, Xavier Baraza, El Regidor del PSC, Xavier Grau y la Regidora de Cubellencs, Anna Martinez. A todos ellos muchas gracias por compartir, con nosotros, un día tan especial.

Finalizado el acto y, por sorpresa, la Alcaldesa y la Regidora de Benestar Social, hicieron entrega de una placa conmemorativa que nos emocionó, porque no esperábamos nada. De nuevo muchas gracias y gracias por reconocer nuestro trabajo.

Uncategorized

Los paralímpicos estallan ante la reducción de casi un 70% de las ayudas del Gobierno

José Manuel Reyes abanderando a España en Maracaná. CPE

Suele contar Teresa Perales, para ilustrar el gran cambio que ha habido en los últimos años en el deporte paralímpico, que su primera concentración con la selección española de natación en 1998 fue en un reformatorio. Sí, han leído bien. Aunque no había ninguna norma que prohibiese que un deportista paralímpico entrenase y residiese en un Centro de Alto Rendimiento, lo cierto es que en la práctica no les daban la oportunidad de hacerlo.

Desde hace más de una década, olímpicos y paralímpicos se entrenan y conviven juntos en este tipo de instalaciones, lo normal si tenemos en cuenta que ambos se entrenan el mismo número de horas y ambos compiten también contra el crono y sus rivales en la alta competición.”Los Centros de Alto Rendimiento eran sólo para gente sin discapacidad, nosotros nos teníamos que buscar la vida. Ahora somos deportistas de alto rendimiento y antes no lo éramos. Bueno, lo éramos pero no estábamos reconocidos como tales”, contaba a MARCA durante su preparación para Río en el CAR de Sierra Nevada.

También en los últimos años se ha conseguido que los guías de los deportistas invidentes tengan el reconocimiento de deportistas de élite.

Miguel Galindo y Jon Santacana compitiendo en el Mundial de este año. Marcus Hartmann

Más dinero para el deporte pero menos para los paralímpicos

Pero a pesar de haber ido reduciendo algunas diferencias poco a poco, la nueva partida presupuestaria del Gobierno destinada al deporte ha levantado ampollas entre los deportistas paralímpicos. Detrás de la buena noticia de que prevé destinar 171,46 millones de euros este año al fomento y el apoyo de las actividades deportivas, lo que supone un 0,7% más respecto a 2016, está la drástica bajada presupuestaria para el deporte paralímpico, que cae un 69,3% para quedarse en 230.000 euros, frente a la subida del resto. La partida destinada al Comité Olímpico Español (COE) sube un 20% con respecto a 2016 lo que asciende a 1,5 millones de euros para, argumentan, asumir el abono de los premios por las medallas en Río. ¿Y las medallas de los paralímpicos? Esas se pagan íntegramente con el dinero del Plan ADOP. Además, el año que viene es año de Juegos Paralímpicos de Invierno en Pyeongchang (Corea), por lo que parte del presupuesto de este año debería ir destinado a su preparación,ya que competirán tres deportistas españoles allí: los esquiadores Jon Santacana y Miguel Galindo y la rider Astrid Fina.

Las federaciones deportivas, además, se repartirán 51,7 millones (un 0,9% más que en 2016) y el deporte femenino, a través de los programas de Mujer y Deportes del CSD, contará con un aumento de más de un 10% con respecto al pasado año, hasta situarse en 1,5 millones de euros. Aumentos en casi todos los ámbitos salvo en el paralímpico, a pesar de que España acabó en el top ten del medallero en Río.

En los años en los que hay Juegos, como es lógico, aumenta la partida presupuestaria destinada al deporte por parte del Gobierno y se reduce al año siguiente. Hasta ahí, nada nuevo. Desde el movimiento paralímpico reconocen que la partida destinada a ellos es mayor que la de 2015, el año previo a los Juegos, pero la indignación de los deportistas viene por lo que ellos consideran un agravio comparativo. Suben las partidas para el resto y baja de forma drástica la suya.

http://www.marca.com/paralimpicos/2017/04/06/58e6104e46163f39408b4619.html

Uncategorized

La Sala Socio-Cultural de Cubelles, ya tiene Baranda Protectora

El 27 de marzo de 2014, AMICU denunció la fala de baranda protectora en la rampa de la Sala Socio-Cultural de Cubelles.

http://amicucubelles.com/wp-content/uploads/2013/03/INSTANCVIA-BARANDA-EN-RAMPA-DE-ACCESO-A-SALA-SOCIO-CULTURAL-REG-2014-3465.pdf

El 15 de enero, visto que no había ninguna actuación, decidimos denunciarlo a la Generalitat de Catalunya.

http://amicucubelles.com/wp-content/uploads/2013/03/GENERALITAT-DENUNCIA-RAMPA-SALA-SOCIO-CULTURAL-SIN-BARANDA-PROTECTORA-REG-ENTRADA-15-01-2015.pdf

Hace unos días, tuvimos una reunión con el Regidor de Urbanísmo, Sr. Ardila, en la que manifestamos todas las actuaciones que AMICU lleva solicitando, desde hace años.

Esta mañana el mismo Regidor, Sr. Ardila me ha comunicado que la baranda protectora ya está puesta.

Nos parece un elemento indispensable para las personas con discapacidad en silla de ruedas.

Muchas gracias!!

Uncategorized

Cesión temporal de ayudas técnicas (sillas de ruedas, andadores, bastones, muletas etc

CST (Cubelles Som Tots) y AMICU

CST (Cubelles Som Tots) y AMICU, disponemos de ayudas técnicas para cesión temporal.

6 sillas de ruedas manuales, 2 andadores, bastones, muletas etc.

Todo revisado y en perfecto estado.

Si necesitais una silla o un andador, temporalmente, os lo cedemos.

Uncategorized

AMICU a la “Festa del Dia Mundial de Conscienciació de l’Autisme” a Cubelles

Un día magnifico con muchos visitantes, muchos niños y mucha alegría.

Felicitar a los organizadores del evento, porque ha sido un gran éxito de participación y de convocatoria.

Uncategorized

«No sóc menys que una persona sense discapacitat»

A Catalunya hi ha més de mig milió de persones amb discapacitat que reclamen l’eliminació de les barreres en l’Any de l’Accessibilitat Universal

“No serveix de res que hi hagi ascensors si en arribar a l’andana, el metro o el tren no queda a la mateixa altura que el terra”, reclama Lorena Blanco, membre d’Amputats Sant Jordi.

L’Abel Díaz al centre comercial Glòries, un edifici adaptat a les persones amb discapacitat | Jordi Jon Pardo

Ningú neix amb un certificat que li asseguri que mai tindrà discapacitat. La vida de l’Abel Díaz i la Lorena Blanco va canviar completament d’un dia per l’altre. Ell va ser diagnosticat d’esclerosi múltiple amb 21 anys, però no va ser fins onze anys més tard que la malaltia es va disparar i el va apartar de la vida laboral. “Trobo a faltar els viatges constants que comportava la meva feina de consultor. Sí que ara estic més tranquil però una mica d’estrès sempre està bé, em sentia útil”, al·lega.

Lorena, exvoluntària de l’ONG Educo i actual membre d’Amputats Sant Jordi, va ser amputada ara fa tres anys –tal com narra al documental Puzzle- arran d’un tap en l’arteria femoral. “Amputar-me, a mi? No pot ser, t’equivoques”, va ser la seva primera reacció. “Quan ets a l’hospital estàs molt protegit, ho tens tot a l’abast prement un botó. El canvi més impactant és quan surts a l’exterior i t’enfrontes a les complicacions sola”, exposa. Tot i així es nega a què la cadira li condicioni el seu dia a dia i lamenta que les cadires elèctriques s’atorguin en casos molt especials. “S’obliden que una persona necessita fer les coses per ella mateixa. Aquesta autonomia no s’acaba de valorar en qüestions com la cadira”, sentencia.

Una llei que no es desplega mai

Tot i que s’ha avançat en matèria d’accessibilitat en els darrers anys, a Catalunya més de mig milió de persones amb discapacitat segueixen trobant barreres físiques, comunicatives i socials.? “Les nostres reivindicacions les fem en nom dels que hi som, dels que han marxat i dels molts que vindran darrere”, assegura la presidenta de COMCEFE Barcelona Maria Pilar Díaz.

La Maria Pilar Díaz a l’edifici de COCEMFE Barcelona Foto: Jordi Jon Pardo

El Parlament es va comprometre a aprovar el decret que permetés l’entrada en vigor de la llei 13/2014 d’accessibilitat en un període de dos anys. Davant l’incompliment i l’absència de llei catalana, més de 200 persones i una vintena d’entitats han decidit signar una declaració on reclamen que el dia 4 de desembre de 2017, “tots els entorns, productes, serveis i béns siguin accessibles”, data límit que fixa la llei general de drets de persones amb discapacitat de l’Estat.”No ho diem nosaltres, ho diu la llei. Som conscients que al final d’aquest any 2017 tot no serà universalment accessible però simplement volem reivindicar el nostre dret, que contribueix al bé comú i millora la vida de qualsevol persona tingui o no discapacitat”, explica la presidenta.

“Estem fent una llei referent en matèria d’accessibilitat i cal fer-la bé”

“El desplegament reglamentari -comenta la directora general d’Igualtat Mireia Mata- abasta molts àmbits i moltes entitats. Això provoca que les coses s’endarrereixin a instància de les parts però també enriquirà molt la norma. Estem fent una llei referent en matèria d’accessibilitat i cal fer-la bé”. La directora lamenta que l’Estat no hagi invertit els fons necessaris per a complir el termini que es va imposar però li sembla agosarat fixar una data exacta. “El decret, que preveiem aprovar-lo aquest 2017, no implicarà automàticament que tot sigui accessible sinó que serà una cosa progressiva, que comporta temps i diners”, rebla.

Una pròtesi de cama, entre 7.000 i 10.000 euros

Tal com demostra l’Estudi del greuge comparatiu econòmic de les persones amb discapacitat de la ciutat de Barcelona, realitzat per l’Ajuntament de Barcelona, la diferència econòmica entre el desenvolupament de la vida quotidiana d’una persona amb discapacitat i una sense és substancial.

Els preus de les cadires de rodes i les pròtesis varien segons la funcionalitat, el tipus de persona i el ritme de vida que porta, més sedentària o de més activitat. Una pròtesi bàsica per a ús quotidià per sota el genoll ascendeix a 7.000 euros mentre que per damunt pot arribar a costar 10.000 euros. L’element que marca la diferència econòmica són els genolls electrònics, que poden superar els 30.000 euros. Les pròtesis de braços i mans oscil·len entre 60.000 i 70.000 euros per damunt del colze i de 30.000 euros per sota, un cost encara més excessiu tenint en compte la seva funcionalitat reduïda.

Lorena Blanco a la seu de COCEMFE Barcelona Foto: Jordi Jon Pardo

“Hi ha molts productes al mercat que són pur màrqueting però la funcionalitat real i la investigació clínica que els avala és minsa”, comenta Carlos Lázaro, amputat des dels 16 anys i provador tècnic de versions beta. Però aquest no és l’únic inconvenient. A Catalunya, la Seguretat Social cobreix tot tipus de genolls menys els electrònics, de la mateixa manera que proveeix cadires de rodes bàsiques però no cadires elèctriques, que tenen un cost de 2.500 euros que el servei mèdic podria assumir. “Hi ha una manca de confiança en l’àmbit sanitari vers els nous productes que llancen les empreses, de manera que no els incorporen i no els cobreixen”, denuncia Lázaro.

Farmàcies, bancs i restaurants, els llocs menys accessibles

Barcelona és una ciutat bastant accessible per a les persones amb discapacitat. Per aquest motiu, la Lorena va decidir canviar Sant Joan Despí, una localitat del Baix Llobregat de carrers amb pendent i amb un transport públic poc adaptat a les seves necessitats, per la ciutat comtal. Però hi ha condicionants. Mentre que ella acostuma a viatjar amb autobús, l’Abel ho sol fer amb tramvia. Ambdós coincideixen que el metro no està preparat i que el seu accés depèn molt de cada tren i estació. “No serveix de res que hi hagi ascensors si, un cop a l’andana, el metro o el tren no queda a la mateixa altura que el terra o si hi ha una separació amb què correm el risc que s’enganxin les rodes de la cadira”, asseguren.

“No serveix de res que hi hagi ascensors si, un cop a l’andana, el metro o tren no queda a la mateixa altura que el terra”

Tot i així, és en els locals (farmàcies, sucursals bancàries, botigues de proximitat, restaurants) on es fan més paleses les traves d’accessibilitat. Els graons són el principal impediment però també la manca de banys adaptats. “Jo tinc l’avantatge de poder esquivar aquests impediments perquè tinc la cama esquerra bona però no sol ser la norma general. En aquest sentit, sóc una privilegiada”, explica la Lorena. Encara que tots dos denuncien la situació, comprenen que la remodelació comporta uns costos que, sovint, els propietaris dels establiments no es poden costejar.

Rebuig de les actituds paternalistes

“El que pitjor portava era com em mirava la gent i els comentaris de ‘pobreta'”, explica la Lorena. “Jo no sóc menys que una persona sense discapacitat –continua–. Potser hi ha obstacles arquitectònics que no m’ho posen fàcil però és un tema físic, solament. Estic capacitada per fer moltes altres coses”. El sentiment de paternalisme generalitzat és força molest per les persones amb discapacitat, que han après a viure amb aquesta minusvalidesa. En aquest sentit, considera que s’ha de fer més conscienciació ciutadana perquè veure una persona amputada “encara sobta”.

El que realment sorprèn l’Abel és l’hàbit dels mitjans de comunicació de convertir en fet noticiable qualsevol fita aconseguida per una persona amb cadira de rodes. “S’ha de ser notícia per conscienciar dels problemes que podem tenir però no per haver corregut una marató o haver escalat l’Himàlaia, que no és cap heroïcitat”, afirma l’Abel. “Les pel·lícules com 100 metros, de Marcel Barrena, només condueixen a error perquè generen comparacions i a cadascú la malaltia li afecta d’una manera diferent”, conclou.

http://www.naciodigital.cat/noticia/127855/no/soc/menys/persona/sense/discapacitat

Uncategorized

Reunión con la Regidora de Benestar Social

Ayer, por la tarde, tuvimos una reunión con la nueva Regidora de Benestar Social, Noemi Cuadras y la Técnica Nuria Font.

En un ambiente, tranquilo AMICU explicó todas las acciones que lleva a cabo, desde su nacimiento, hace ya 10 años.

Desde el primer momento, nos pusimos a disposición de la Regidoría para todos aquellos trabajos de voluntariado.

Pronto llegamos a un acuerdo que para AMICU es positivo.

Casi 2 horas explicando nuestra actividad con las personas más desfavorecidas.

Agradecer, en nombre de AMICU, la disposición de la Regidora a ayudarnos en todo lo que pueda, gracias.

Uncategorized