És normal que els pacients es portin tovalloles, bolquers i medicines de casa?

VILAFRANCA DEL PENEDÈS | REDACCIÓ.

http://www.elpunt.cat

Aquesta setmana des de Xarxa Penedès ens hem fet ressò de la denúncia del fill d’un malalt ingressat a l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès. David Granado s’ha queixat que la direcció del centre els fes portar-se de casa bolquers, tovalloles, medicaments i les gelatines que ha de prendre el seu pare enlloc d’aigua. Fa bé d’alçar la veu David Granado o demana massa?

N’hem volgut parlar amb una persona que fa molts anys que està vinculada a la lluita en defensa de la sanitat pública. És Àngels Maria Castells, president de l’entitat Dempeus per la Salut Pública. I li hem preguntat si hauria de ser normal que els pacients es portin aquestes coses de casa. Si això té relació amb la gestió privada de l’hospital o si és una anècdota que no ens hauria de preocupar tenint en compte tots els problemes que té la sanitat pública. O si, precisament, cada petit detall és significatiu en el procés de retallades i privatització que està patint aquest dret social.

I la resposta d’Àngels Maria Castells és contundent: “Això forma part d’una campanya molt ben feta i pensada perquè renunciem a tota una sèrie de drets”. Explica que és una tendència generalitzada, però considera que no pot ser que, ja que “quan estàs ingressat a un hospital, és el centre que s’ha d’ocupar integralment de tu”.

Castells vincula tota aquesta situació al procés de privatització de la sanitat catalana: “Em preocupa que cada vegada més, amb la privatització de la sanitat, estan esmicolant per una banda la tasca d’investigació, per una altra la docència, per una altra la cura, també la rehabilitació (la majoria ja està privatitzada) i les tasques de seguiment. Però tot això hauria de ser un conjunt que donaria tot el sentit a la funció mèdica pública. Tot això ho estan esmicolant i intenten fer negoci de cada una de les parts. Ens estan robant la gran riquesa que en la sanitat pública implicava la sinergia de cada àmbit que podia beneficiar la salut de les persones”.

I conclou: “Estàvem tant orgullosos de dir que la nostra sanitat pública era de les millors! I ara ens trobem que és l’estan convertint en un conjunt de xiringuitos i a veure qui fa més negoci pel seu compte”.

Portar-se els medicaments de casa?

Una de les queixes de David Granado és que el seu pare (com la resta de pacients) s’ha de portar de casa els medicaments que està prenent. Té raons per queixar-se? Segons Castells, totes: “Malauradament, portar-se els medicaments de fora és cada vegada més habitual. Però el que és evident és que quan algú està a l’hospital són els metges els que han de decidir què ha de prendre i assegurar que es pren les dosis adequades quan toca; tant del que ja prenia com del que li receptin de nou. A més, la qüestió no és només portar-se o no el medicament, sinó que algú ha de tenir cura que la persona se’l prengui quan toca”.

Castells alerta que el que creen amb tot això és “un clima de tensió i pscosis”, ja que a més, “un analgèsic, o una altra medicina és la xocolata del lloro, l’import és el de menys; el que fan és anar creant psicosi que tu t’has d’encarregar de la persona ingressada, no te’n pots deslligar”. I contrasta: “Quan van a una clínica privada, et diuen que no et preocupis de res. De fet, bona part de les diferències aparents entre pública i privada rau precisament en l’hostaleria (no t’has de portar tovalloles, ni bolquers, cuiden molt l’aparença del menjar…)”.

Preocupació per l’externalització dels menjadors

En el procés de fragmentació i privatització de la sanitat, Àngels Maria Castells alerta que el que s’ha fet de fa temps és l’externalització dels menjadors, i que això es fa sense tenir en compte que moltes vegades la nutrició és l’element més important per la rehabilitació per la persona, i que no es pot deixar en mans privades i externes, ja que ha de ser equilibrat i molt pensat, i no ha de servir perquè algú en faci negoci.

Qui se n’hauria d’ocupar, continua, és el mateix centre, i hi hauria de participar una persona encarregada de la nutrició dels pacients. I relata que algunes infermeres li han explicat, en relació a hospitals de Barcelona, que quan el menjar ve de fora del centre es cometen més errors i, per exemple, porten menjar amb sal a qui no en pot menjar. I això pot dificultar enormement el procés de recuperació d’un malalt.

I el mateix pel servei de bugaderia, diu, ja que “amb aquest servei externalitzat és provable que augmentin les infeccions per roba mal rentada”. A Madrid i a la Gran Bretanya s’han fet estudis que ho demostren.

En relació a la queixa de David Granado sobre la gelatina florida que li van servir al seu pare (que l’ha de prendre enlloc d’aigua), alerta que no és la primera vegada que passa, i recorda un cas d’un hospital de Navarra (on el servei de menjador també estava privatitzat) en què van servir una truita verda de tant florida com estava.

L’única discrepància que Castells manté amb la queixa del fill del pacient és en relació a l’aigua, perquè considera que l’hospital no hauria de donar aigua embotellada a no ser que l’usuari necessiti una aigua específica. La raó: “Hauríem de beure sempre aigua de l’aixeta”.

En el que sí que li dóna tota la raó és en el fet que el centre li subministri al seu pare totes les gelatines que necessita.

Evitar l’enfrontament entre entre drets dels pacients i drets dels treballadors

Finalment, per Àngels Maria Castells, davant de les dificultats de la sanitat pública, no es pot buscar mai l’enfrontament entre pacients i treballadors, i encara menys suggerir que els drets dels pacients van en detriment dels drets laborals, i viceversa: “A la que tu cedeixes en drets laborals, cedeixes en drets de ciutadania, i viceversa. Si algú pensa que el seu sou va en detriment del bon tracte d’un pacient, anem malament. No podem oblidar que com més es degrada un àmbit de la sanitat, això també afecta als altres. S’ha de veure com a conjunt.”

I conclou: “La suma entre la defensa dels drets laborals i de ciutadania és el que permet fer revolucions, com la que estem veient a Bellvitge. Admiro els pacients que han dit “d’aquest llit no em treuen”, han de ser molt valents”.

http://xarxapenedes.cat/es-normal-que-els-pacients-es-portin-tovalloles-bolquers-i-medicines-de-casa/

Uncategorized

Comments are closed.