Cubelles, dels pitjors municipis costaners de l’Estat per la construcció massiva

La costa del municipi de Cubelles posseeix un grau d’ocupació superior al 75% i ha presentat un increment anual de la superfície artificial de l’1,6%

Sant Pere de Ribes està entre els municipis que, a escala, ha destruït més ràpidament el seu patrimoni natural

1

Greenpeace ha presentat en roda de premsa la tretzena edició de l’informe Destrucció a tota costa 2013 en el qual, per primera vegada i mitjançant l’ús d’imatges de satèl·lit, s’analitza, municipi per municipi, la situació dels primers 500 metres de costa de Catalunya, que ja té destruïda gairebé la meitat d’aquesta franja. D’entre els 76 municipis litorals catalans, Greenpeace assenyala quins han sucumbit més a la bombolla immobiliària però també quins municipis tenen una costa més protegida. A més, l’informe mostra les tendències futures d’ocupació del sòl litoral per a l’any 2030 i com, de seguir les tendències actuals, la superfície ocupada a Catalunya aconseguiria el 50%. Greenpeace conclou que l’ocupació de la primera línia de costa ha estat massiva i que aquest procés es veurà reforçat per la nova Llei de Costes, que suposa una nova eina per seguir urbanitzant el litoral.

«Les dades del nostre informe mostren una costa inundada de maó. Serveixen per reflexionar sobre el que ha succeït i decidir què tipus de gestió del litoral volem en el futur. Ara, els alcaldes i alcaldesses tenen a la seva mà la protecció del litoral i el desenvolupament econòmic sostenible dels seus municipis», ha declarat María José Caballero, directora de Campanyes de Greenpeace.

Els dos municipis més destruïts de Catalunya

Greenpeace ha definit els 25 pitjors municipis de l’Estat a partir de diferents variables analitzades. Entre elles, la major superfície absoluta artificial, la major superfície artificial a la franja dels primers 500 metres respecte a la total del municipi, els municipis que més ràpid han crescut i els que abans deixarien de tenir sòl natural.

A partir de les diferents variables analitzades (com són els municipis que tenen major superfície absoluta artificial, els que major superfície artificial tenen a la franja dels primers 500 metres respecte a la total del municipi, els municipis que més ràpid han crescut i els que abans deixarien de tenir sòl natural) s’han assenyalat els 25 pitjors municipis de l’Estat (2). D’entre aquests, destaquen per a Catalunya, Cubelles i Torredembarra. Cubelles estaria, a més a més, dins dels 10 pitjors per a tot l’Estat.

La costa del municipi de Cubelles posseeix un grau d’ocupació superior al 75% i ha presentat un increment anual de la superfície artificial de l’1,6%. Les seves platges estan totalment transformades amb espigons verticals cap a l’adreça del mar que intenten mantenir la sorra de les platges i un passeig marítim que s’estén durant quilòmetres i confinen la sorra en una petita franja. Són platges fortament erosionades que es veuen fragmentades per una via de tren paral·lela a la costa.

Per la seva banda, Torredembarra presenta una ocupació de la seva línia de costa del 82% i, sobretot, un gran increment anual de superfície artificial (1,8%). De seguir les tendències actuals i suposant que tota la primera franja pot convertir-se en artificial, la seva costa es veurà totalment ocupada molt abans del 2020.

Les xifres de la desprotecció

Per entendre la magnitud de la destrucció n’hi ha prou amb assenyalar que la franja dels primers 500 metres de costa representa tan sols el 0,55% de la superfície de sòl de l’Estat. I a Catalunya solament el 0,74%. Després de la Comunitat Valenciana, que té un 51% de la franja costanera ocupada, Catalunya amb el 44% ocupa el segon lloc en tot l’Estat amb menys costa natural. I per províncies Barcelona està al capdavant amb el 58% de la seva costa destruïda, seguida de Girona amb el 40% i Tarragona amb el 39%.

A escala municipal Alella (Barcelona), Sant Pere de Ribes (Barcelona), Sant Vicenç de Montalt (Barcelona), Sant Carles de la Ràpita (Tarragona) i El Prat de Llobregat (Barcelona) serien els cinc municipis de Catalunya que més ràpid han destruït el seu patrimoni natural durant els anys de bombolla immobiliària.

D’altra banda, si afegim el valor del percentatge de superfície construïda en els primers 500 metres de costa, una altra vegada Alella (Barcelona) amb l’amb el 100% de la franja dels 500 primers metres urbanitzats, Altafulla (Tarragona) amb el 100% o Roda de Barà (Tarragona) amb el 94%, no han deixat superfície no urbanitzada en la costa per a les futures generacions.

La costa més protegida

Greenpeace assenyala positivament municipis com Amposta (Tarragona), Deltebre (Tarragona), El Perelló (Tarragona), Mont-ras (Girona) o Sant Carles de la Ràpita (Tarragona) amb només un 3,2% d’ocupació a la franja dels 500 metres i entre els 155 municipis menys construïts de l’Estat. Enfront d’aquells municipis que han destruït el litoral, uns altres han optat per protegir una part important de la seva costa. No obstant això, molts municipis veuen en la protecció ambiental un escull econòmic i promouen activament la desclassificació dels espais protegits. Sant Jaume d’Enveja (Tarragona) amb 81% de sòl protegit, Cadaqués (Girona): 73%, El Port de la Selva (Girona): 71%, Sant Carles de la Ràpita (Tarragona): 65% o Castelló d’Empúries (Girona): 62% són els municipis amb major protecció efectiva sota normativa de parcs protegits, almenys sobre el paper.

Canvi climàtic

La construcció d’urbanitzacions i infraestructures en la costa també comporta que aquests trams estiguin en risc per l?efecte del canvi climàtic i una major exposició a inundacions o a torrents. La barrera dels primers 500 metres actua com a protecció, ja que aquesta part de la costa es troba sotmesa a importants riscos. La reculada de les platges serà significativa en la Costa Brava, on pot aconseguir fins a 70 metres. Els trams amb més risc d’inundació són Empuriabrava, Santa Margarida a Roses i Marina Port d?Aro. Alguns d’aquests municipis com Empuriabrava (Girona) o Marina Port d?Aro (Girona) han quedat amnistiats i fora de protecció davant aquests factors en la nova Llei de Costes.

Previsions per 2030

Encara que molts municipis ja tenen urbanitzat més del 90% de la seva costa, uns altres encara disposen d?una bona part sense urbanitzar. La nova Llei de Costes permet que es redueixi la protecció de 100 a 20 metres en determinats trams el que significa que si se segueix construint en aquestes zones, la costa mediterrània sofrirà un col·lapse total en 124 anys. En aquest període de temps, la franja dels primers 500 metres estaria construïda i en 158 anys la del primer quilòmetre. Si es manté la tendència de construcció del període 1987-2005, l’increment anual d’ocupació seria del 0,24% (0,15 hectàrees al dia). Per tant, la superfície ocupada en 2030 aconseguiria el 50%. En el cas de Barcelona, la província més artificialitzada, s’aconseguiria el 72% d’ocupació.

«Malgrat l’aturada absoluta de la construcció a partir de 2008, la principal amenaça actual és la quantitat de sòl declarada com a urbanitzable, encara que no urbanitzada, o els nous impulsos del sector turístic residencial. A més, amb l’excusa de la crisi econòmica, existeix el risc que qualsevol projecte de construcció pugui ser aprovat per uns controls més laxos o inexistents. Ja ho hem vist amb la nova Llei de Costes», ha declarat Pilar Marcos, responsable de la campanya de Costes.

La nova Llei de Costes, lluny de cimentar la protecció del litoral, ho deixa en mans de noves formes d’explotació. El que l’anterior llei contemplava com un recurs natural finit aquest nou text ho ha transformat en superfície de desenvolupament econòmic. No obstant això, encara existeix una oportunitat si, municipi a municipi, es comencen a prendre mesures.

Greenpeace proposa les següents mesures: els municipis han de declarar-se insubmisos en l’aplicació de la nova Llei de Costas i la UE ha de parar aquest nova Llei; els plans urbanístics municipals han de ser revisats per a no permetre més construccions; els parcs naturals han de ser respectats; no s’ha de construir en zones de risc per canvi climàtic i a més s’ha de promoure una fiscalitat verda per afavorir als municipis millor conservats. La participació ambiental i social ha de ser fonamental en tots aquests processos.

http://www.eixdiari.cat/territori/doc/43070/cubelles-dels-pitjors-municipis-costaners-de-lestat-per-la-construccio-massiva.html

Uncategorized

Comments are closed.